48è Aplec Excursionista dels Països Catalans

El puig de sa Penya Roja o Penya des Migdia és un cim rocallós d’uns 350 m d’altitud situat al cap des Pinar, a la península de la Victòria (Alcúdia), entre les badies d’Alcúdia i de Pollença. És un mirador natural excepcional i un punt estratègic històric de vigilància costanera.

Importància històrica i defensiva

Durant els segles XVI-XVIII, la zona patia freqüents atacs de pirates i corsaris, fet que motivà la construcció de punts fortificats de vigilància.

Sa Penya Roja es fortificà com a talaia o reducte defensiu, en una posició gairebé inexpugnable, des d’on es controlaven les dues badies i les cales del cap des Pinar. El 1603 s’hi construí el reducte per ordre del virrei de Mallorca, segons projecte del matemàtic Joan Baptista Binimelis.

Hi hagué guarnició militar i artilleria; encara avui es conserva un canó del segle XVII al cim.

Va ser una instal·lació activa fins al segle XIX, quan es va abandonar el sistema de torrers.

Valor patrimonial i singularitat

És considerada l’única talaia fortificada de Mallorca amb característiques arquitectòniques singulars.

El lloc fou declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) per la seva importància històrica dins el sistema defensiu litoral de l’illa.

Context cultural i territorial

Forma part del conjunt muntanyós que separa les badies d’Alcúdia i Pollença, amb altres cims com el puig des Romaní o la talaia d’Alcúdia.

La seva posició dominant i l’orografia escarpada expliquen que fos triada des de molt antic com a punt de vigilància i defensa del territori.

La talaia d’Alcúdia és una muntanya emblemàtica situada al nord-est de l’illa de Mallorca, al municipi d’Alcúdia. És el punt més alt de la península de la Victòria i un dels miradors naturals més espectaculars de la zona.

On és i característiques principals

Altitud aproximada: 446 metres.

Se situa entre la badia de Pollença i la badia d’Alcúdia, que separa visualment des del seu cim.

Forma part del sistema muntanyós del Cap des Pinar, al nord de Mallorca.

Des del cim hi ha vistes panoràmiques de 360° de la mar i del litoral nord de l’illa.

És considerat un dels millors miradors naturals de Mallorca.

Origen i funció històrica

Al cim hi havia una torre de vigilància (talaia) construïda al segle XVI.

Formava part d’un sistema defensiu per vigilar la costa i alertar de possibles atacs pirates o enemics.

Els avisos es transmetien amb fum de dia i foc de nit, comunicant-se ràpidament amb altres torres i amb Palma.

La torre es va iniciar el 1567 i finalment es va enderrocar el 1936 després d’anys d’abandonament.

Avui en queden restes visibles al cim.

La cova Tancada és una cavitat natural situada al municipi d’Alcúdia, a la zona del cap de Menorca, en el vessant més abrupte i salvatge de la badia d’Alcúdia. És un dels indrets geològics més curiosos i poc coneguts de la península de la Victòria, molt visitat pels excursionistes més aventurers.

Ubicació i entorn

Es troba als penya-segats costaners del cap de Menorca, sobre la mar.

Forma part de la serralada que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia.

L’entrada està situada a pocs metres sobre el nivell del mar, en una paret rocosa del litoral.

És una zona molt agresta, amb grans panoràmiques del mar i paisatge mediterrani salvatge.

Característiques de la cova

Cavitat calcària amb formacions geològiques típiques del relleu càrstic mallorquí.

Recorregut interior aproximat de 250 metres, amb diverses cambres.

La sala principal pot superar els 10 metres d’alçada en alguns punts.

Hi ha escales i trams tallats a la roca per facilitar el pas.

Al principi del segle XX es va habilitar parcialment per fer-la visitable, en un moment d’interès turístic per les coves de Mallorca.

És imprescindible dur casc i frontal.

El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és la zona humida més gran de les Illes Balears i un dels espais naturals més importants de la Mediterrània occidental. Es troba entre els municipis de Muro i sa Pobla, al nord-est de Mallorca.

Dades bàsiques

• Superfície: unes 1.600 hectàrees
• Declarat Parc Natural: 1988
• Tipus d’ecosistema: aiguamolls, canyissars, llacunes, dunes i canals
• Accés principal: pont dels Anglesos (Platja de Muro)

Fauna

És un paradís per als amants de l’ornitologia. S’hi han observat més de 300 espècies d’aus al llarg de l’any.

Espècies destacades:

• Fotja
• Agró blau
• Flamenc (en èpoques concretes)
• Falcó mostatxut
• Martinet blanc

També hi viuen peixos, anguiles, tortugues d’aigua i nombrosos insectes i amfibis.

Flora

Predominen:

• Canyís
• Joncs
• Tamarells
• Vegetació aquàtica i dunes litorals

Aquest ecosistema és molt sensible i està protegit.

Una mica d’història

Antigament era una gran zona pantanosa que es va intentar dessecar en diferents èpoques (sobretot al segle XIX) per convertir-la en terres de conreu. Finalment es va protegir per la seva gran riquesa ecològica.

Son Real (possessió i zona natural)

Son Real és una gran finca pública costanera situada al nord-est de Mallorca, en el municipi de Santa Margalida, entre Can Picafort i Son Serra de Marina. Es tracta d’un entorn amb alt valor històric, arqueològic, natural i etnològic que abasta uns 395 ha de boscos de pins, dunes, camins rurals i costa mediterrània.

Característiques generals

La finca és un espai patrimonial protegit i un gran exemple del paisatge rural i costaner mallorquí. Hi ha rutes per caminar o anar en bicicleta i zones naturals per explorar. Al centre de Son Real hi ha les Cases de Son Real, un antic conjunt arquitectònic de possessió mallorquina restaurat, on hi ha un museu etnològic sobre la vida rural tradicional.

Necròpolis de Son Real

La necròpolis de Son Real és un important jaciment funerari prehistòric talaiòtic situat a la costa, molt a prop de la mar Mediterrània.

És un conjunt de tombes i construccions funeràries de la cultura talaiòtica. Les primeres tombes daten aproximadament del segle VII aC i s’utilitzaren fins al I aC o potser fins i tot en època romana. El jaciment inclou una setantena o més de tombes amb formes variades: circulars, quadrades, navetiformes (semblants a les navetes menorquines) i d’altres tipus. Es creu que s’hi van enterrar centenars de persones (s’han trobat restes d’uns 300 individus).

Restes i troballes

S’hi han trobat objectes funeraris com ceràmica, armes i joies (per exemple, collars de pasta vítria i espases de ferro i bronze). També hi ha indicis de rituals funeraris i banquets en honor als difunts.

Ubicació i visita

El jaciment està situat a la punta des Fenicis, a la vora del mar, i s'hi pot accedir a peu des de la platja de Son Bauló (canviant de paisatge costaner). És un lloc arqueològic en espai natural obert, encara que fragilitzat per l’erosió marina i l’acció del vent i les tempestes.

Illot des Porros

L’Illot des Porros (es refereix a porros silvestres) és un petit illot rocós davant la costa, just davant la necròpolis de Son Real.

Té una superfície d'uns 3.050 m² i es troba a uns 65 m de la costa. És probable que antigament estigués unit a la terra i se n’hagués separat per l’augment del nivell de la mar.

Necròpolis a l’illot

S’hi han localitzat sepultures talaiòtiques i cavitats funeràries excavades a la roca que daten aproximadament del segle VII aC i entre els segles III i II aC Inclou tres grans cambres funeràries col·lectives i tombes individuals. S’hi han trobat restes de gravacions, ossos incinerats i ofrenes en una capa de cendres. També mostra indicis d’ús en èpoques romana i medieval.

La necròpolis de Son Real i la de l’illot des Porros són unes de les restes arqueològiques prehistòriques més importants de Mallorca i de la cultura talaiòtica, perquè ofereixen una visió directa de com eren els rituals funeraris de fa més de 2.500 anys, tot integrat en el paisatge natural.

A la zona també hi ha altres vestigis com dòlmens, coves artificials i restes d’hàbitats prehistòrics, a més de la mateixa possessió de Son Real amb la seva història rural i etnològica.

Aquesta ruta uneix interior i mar pel vessant nord-est de Mallorca, dins l’entorn del Parc Natural de la Península de Llevant. És un itinerari amb gran valor natural, cultural i paisatgístic.

• Paisatge: muntanya baixa mediterrània, penya-segats suaus, vistes àmplies a la badia d’Alcúdia.
• Vegetació: pins, ullastres, romaní, estepes i garriga.
• Fauna: aus rapinyaires (milà, falcó), tortuga mediterrània i cabra salvatge. 
• Valors ambientals: zona protegida amb itineraris senyalitzats i àrees de conservació.

El tram entre l’ermita i la Colònia ofereix una de les panoràmiques més obertes del nord de Mallorca.

Cultura i patrimoni: espiritualitat i història rural

• Ermita de Betlem (s. XIX): lloc de recolliment fundat per ermitans; arquitectura austera integrada al paisatge.
• Artà: poble amb forta identitat, carrers empedrats i el santuari de Sant Salvador dominant el nucli antic.
• Camins tradicionals: antics camins de ferradura que connectaven possessions i zones agrícoles.

La ruta reflecteix la Mallorca rural: silenci, pedra seca i tradició pagesa.

La mar: Colònia de Sant Pere

• Petit nucli mariner, tranquil i poc massificat.
• Passeig marítim agradable i platges de còdols i arena.

El Bec o puig de Ferrutx és un dels miradors naturals més espectaculars del nord-est de Mallorca, amb vistes de 360° sobre la badia d’Alcúdia, la serra de Tramuntana i la mar Mediterrània.

Durant l’ascens i al cim hi trobaràs boscos de pins, matollars mediterranis, roques calcàries i barrancs típics de la serra de Llevant.

Flora i fauna

La zona presenta vegetació mediterrània seca (pins, llentiscles, romaní) i és habitual observar aus rapinyaires o petits rèptils propis d’ambients assolellats i rocosos.

Fonts naturals

Al llarg del camí hi ha indrets com la font de s’Ermita (font tradicional), on pots descansar i refrescar-te, tot i que és recomanable dur prou aigua.

Ermita de Betlem

L’ermita està situada a la serra d’Artà, en terres de l’antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Va ser fundada l’any 1805 per comunitats eremítiques i conserva vestigis històrics i religiosos, com ara rajoles decoratives i una capella dedicada a sants locals.

Història local

La zona de Binialgorfa pertanyia al segle XIV a la Devesa de Ferrutx, antic vedat de caça reial.

Moltes de les sendes que avui es recorren foren antigament camins rurals o camins de ferradura entre camps de conreu i possessions tradicionals.

Toponímia

El nom Ferrutx s’associa amb el puig rocallós que domina la zona i reflecteix el paisatge abrupte, de roca i vent, característic de la vall interior fins a la costa.

Cala Agulla és una de les cales més característiques del nord-est de Mallorca, situada prop de Cala Rajada. Destaca per:

• Entorn natural protegit amb dunes, pinar i vegetació mediterrània (dunes i pins dominants) declarats Àrea Natural d’Especial Interès des del 1991, la qual cosa ajuda a preservar el sistema dunar i l’ecosistema costaner. 
• Platges d'arena fina i aigües transparents ideals per a bany, snorkel o simplement passejar. 
• Senderisme: Cala Agulla és punt de partida habitual per a rutes que passen per pinar i dunes i connecten amb la talaia de Son Jaumell i amb Cala Mesquida. El sender que s’endinsa cap a l’interior té trams de dificultat moderada, boscos de pins i vistes del litoral. 

Cala Mesquida és una gran platja d’arena blanca al nord-est de Mallorca situada entre Capdepera i Artà, amb:

• Sistema de dunes espectaculars que envolten la platja i formen un entorn molt representatiu de la costa de Llevant. Aquestes dunes són part d’un sistema natural fràgil i protegit, i es poden recórrer a través de passarel·les i camins marcats. 
• Aigües cristal·lines i arena fina, amb zones on sovint es practica surf o altres esports nàutics quan bufa vent.
• Flora i fauna: aquesta zona dunar és un refugi per a aus marines com gavines i corbs marins, i per a plantes adaptades a arena i clima mediterrani.
• Entorn tranquil amb barres i serveis bàsics, ideal per relaxar-se o combinar amb excursions curtes per la costa.

La combinació de grans dunes, pins i costa oberta fa de Cala Mesquida un lloc perfectament inserit en la natura i amb valor ecològic i paisatgístic important.

La talaia de Son Jaumell (també anomenada es Telègraf) és un punt elevat de 270–277 m sobre la mar entre Cala Agulla i Cala Mesquida, i és molt conegut per:

• Ruta de senderisme que parteix de Cala Agulla (o Cala Mesquida) i ascendeix per sender ben marcat a través de pinar i brolla mediterrània. La dificultat és moderada i l’ascens requereix bona condició física i calçat adequat.
• Restes d’una torre de vigilància del segle XVI (talaia) que formava part del sistema defensiu costaner per advertir de l’arribada de pirates mitjançant senyals de fum o foc. També es va utilitzar en el segle XIX com a punt de telègraf òptic.
• Vistes panoràmiques espectaculars des del cim: es poden contemplar Cala d’Agulla i Cala Mesquida, el litoral de Capdepera, Cala Rajada i, en dies clars, fins i tot la costa de Menorca a l’horitzó.
• Més que natura: la talaia i el seu entorn s’integren en rutes que formen part de la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) i de la xarxa Natura 2000, combinant valors naturals i culturals.

Així, la talaia és un punt geogràfic i històric que ofereix context cultural al teu recorregut pel paisatge litoral.

La Cuculla de Fartàritx és una elevació destacada però no molt alta respecte a altres pics de la serra; té un promontori moderat i pot ser ascendit amb rutes que travessen passos i zones amb roca. Situada al nord de l’illa de Mallorca, entre els valls de Colonya i d’en Marc, prop de localitats com Campanet i Pollença.

La Cuculla de Fartàritx és un dels punts d’interès per a senderistes i muntanyencs que volen fer una ruta de muntanya amb vistes panoràmiques.

Hi ha rutes marcades de dificultat moderada que parteixen de llocs com el camí de Lassarell (prop de Pollença) o variants que utilitzen passos com el passet de la Cova Morella i el pas de la Moleta.

El cim està coronat per una gran fita de pedres i ofereix vistes espectaculars de la serra de Tramuntana, les badies de Pollença i d’Alcúdia, i altres muntanyes com el puig Tomir, el puig Roig o el puig Gros de Ternelles.

La zona de Fartàritx (al peu de la muntanya) és una antiga alqueria amb una història que es remunta a èpoques prehistòriques i que ha estat ocupada continuadament per diverses cultures. 

La Muleta de Binifaldó és una elevació situada al nord de Mallorca, dins la serra de Tramuntana, al municipi d’Escorca.

És una muntanya molt accessible des de les cases de Binifaldó o des de la carretera Ma-10. L’ascensió no és tècnicament difícil, però el terreny és pedregós i típicament calcari.

Vistes excel·lents sobre el puig Tomir, la vall de Lluc i el nord de la Serra. Zona amb alzinars ben conservats.

Les Cases de Binifaldó són unes cases de possessió tradicionals mallorquines situades al cor de la serra de Tramuntana.

• Antiga possessió agrícola i ramadera.
• El topònim “Binifaldó” és d’origen àrab (com molts noms de la Serra).
• Actualment forma part de la finca pública Menut-Binifaldó, gestionada pel Govern Balear.

Les Cases de Menut són un grup d’edificacions rústiques (cases de possessió) situades dins la finca pública de Menut, construïdes històricament per a usos agrícoles i ramaders. 

• Aquesta zona tradicional servia com a possessió o alqueria, amb habitatges, corrals i espais per al cultiu i la vida rural a la muntanya.
• Avui dia, les cases ja no són un nucli habitacional actiu com un poble, sinó part del patrimoni rural dins d’un entorn natural protegit.

La finca pública de Menut

• La finca que envolta les cases té 358,84 hectàrees i està gestionada com a finca pública forestal i de repoblació de flora autòctona, amb prohibició de caça per preservar la natura.
• S’hi troben zones de pinars, alzinars i vegetació mediterrània típica, i és un espai habitual per a senderisme, observació de fauna i activitats a l’aire lliure.
• També hi ha àrees recreatives com Menut I i Menut II, amb espais de pícnic, taules i zones de descans per als visitants.

En el km 6 del camí de sa Torre de Llucmajor es troba el Conjunt etnològic de Can Garra Seca. És un conjunt patrimonial tradicional situat a la possessió de Can Garra Seca, al camí de sa Torre —dins el terme municipal de Llucmajor, a Mallorca (Illes Balears). 

La finca té una extensió de 100 quarterades (unes 71 hectàrees). És una finca agrícola-ramadera i forestal tradicional amb una sèrie d’elements que representen l’activitat humana i la vida rural històrica a la Marina de Llucmajor. Aquest conjunt forma part del paisatge agrari de secà i mostra com s’hi organitzava la producció, l’habitatge i l’ús dels recursos naturals en el medi rural mallorquí.

El conjunt està format per diversos elements construïts tradicionalment que tenen valor etnològic i històric:

Les Cases. Formades per un conjunt d’edificacions de diferents èpoques, probablement la part més antiga és d’època islàmica. A la finca també hi havia edificacions megalítiques, avui desaparegudes, que foren aprofitades per a la construcció dels elements etnològics existents.

Molí de vent fariner i hortet. Dins l’antic hort d’aquesta possessió s’hi situa un conjunt de béns etnològics com són un molí de vent fariner i dos aljubs.

El molí de vent és de tipologia de torre estreta, construït en pedra en sec, amb l’obrador a la part baixa i una zona superior per accedir al pal-guia per orientar el molí.

Barraca de roter. Aquesta construcció en pedra en sec només conservava les parets. Se’n desconeixia l’existència fins el 2003, ja que es trobava amagada i envoltada d’una frondosa vegetació. 

Bassa coberta de capcurucull. Es troba a prop de la barraca de roter. Consisteix en una cavitat natural a la roca, coberta amb una construcció de pedra en sec en forma de ferradura i el capell de volta de capcurucull o falsa volta. Té l’única entrada orientada al nord, per on també entra l’aigua. 

Forn de calç i carbonera. Situat enmig de la garriga, envoltat de vegetació, es tracta d’una construcció de pedra en sec que conserva l’anell exterior, la boca i l’olla. Una part de l’anell va caure.

Rotlo de sitja. Molt a prop de les cases es conserva el rotllo de sitja on antigament es feia carbó, que servia com a combustible per a les llars (cuinar, escalfar) i també per a la forja (ferreries).

Basses i cocons. Destaca la bassa i el sistema de captació i conducció d’aigua situat al camí que va a sa Figuereta, on, a més d’una enorme bassa amb sistemes de captació i conducció, hi ha un gran avenc que recull els sobrants de la bassa.

Aquestes edificacions i estructures són exemples de l’arquitectura tradicional i de la tècnica de pedra seca, molt representativa del patrimoni etnològic mediterrani.

Les construccions reflecteixen com les comunitats locals s’adaptaven a un entorn de sequera i cultius de secà (ametlers, garrovers, zones de garriga, etc.).

El puig de sa Creu és un dels cims de la serra de Llevant, situat dins el Parc Natural de la Península de Llevant, al nord-est de Mallorca, principalment dins el municipi d’Artà. Aquesta zona és una de les àrees naturals més ben conservades de l’illa i combina muntanya, penya-segats i costa mediterrània.

Paisatge: carritxeres, roques calcàries, torrents i penya-segats amb vista a la badia d’Alcúdia.

Vistes: des de diversos punts es poden veure Betlem, la Colònia de Sant Pere i gran part de la costa nord-est de Mallorca.

Vegetació típica mediterrània: càrritx, garriga i zones rocoses calcàries.

Fauna típica del parc: cabra salvatge, rapinyaires i ocells marins a prop de la costa.

El camí des Presos és un camí històric situat dins el Parc Natural de la Península de Llevant, al municipi d’Artà.

Va ser construït durant la postguerra espanyola (anys 40) per presos republicans que es trobaven en camps de treball forçat. El règim franquista va utilitzar aquests presos per construir infraestructures militars a llocs estratègics de la costa.

L’objectiu principal del camí era facilitar l’accés militar fins a una bateria d’artilleria situada prop del Cap Ferrutx.

En aquella època, després de la Guerra Civil i durant la Segona Guerra Mundial, el règim temia possibles desembarcaments o invasions a les costes mediterrànies.

Els presos vivien en barracons vigilats per militars i treballaven en condicions molt dures obrint el camí entre roques i penya-segats.

L’ermita està situada a la serra d’Artà, en terres de l’antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Va ser fundada l’any 1805 per comunitats eremítiques i conserva vestigis històrics i religiosos, com ara rajoles decoratives i una capella dedicada a sants locals.

La talaia d’Alcúdia és una muntanya emblemàtica situada al nord-est de l’illa de Mallorca, al municipi d’Alcúdia. És el punt més alt de la península de la Victòria i un dels miradors naturals més espectaculars de la zona.

On és i característiques principals

Altitud aproximada: 446 metres.

Se situa entre la badia de Pollença i la badia d’Alcúdia, que separa visualment des del seu cim.

Forma part del sistema muntanyós del cap des Pinar, al nord de Mallorca.

Des del cim hi ha vistes panoràmiques de 360° de la mar i del litoral nord de l’illa.

És considerat un dels millors miradors naturals de Mallorca.

Origen i funció històrica

Al cim hi havia una torre de vigilància (talaia) construïda al segle XVI.

Formava part d’un sistema defensiu per vigilar la costa i alertar de possibles atacs pirates o enemics.

Els avisos es transmetien amb fum de dia i foc de nit, comunicant-se ràpidament amb altres torres i amb Palma.

La torre es va iniciar el 1567 i finalment es va enderrocar el 1936 després d’anys d’abandonament.

Avui en queden restes visibles al cim.

El coll de na Benet és un coll de muntanya (pas natural entre elevacions) situat a la península de la Victòria, al municipi d’Alcúdia, al nord de Mallorca. És un punt clau de moltes rutes de senderisme de la zona i una cruïlla natural entre diferents camins de muntanya.

Sa Costera és un dels paratges més espectaculars de la serra de Tramuntana, situat entre la vall de Sóller i Cala Tuent. És coneguda sobretot pel camí de sa Costera, una excursió clàssica que recorre antics camins empedrats, possessions històriques i penya-segats amb vista a la mar. 

Característiques principals

• Localització: municipi d’Escorca, costa nord de Mallorca.
• Element natural destacat: la font de sa Costera (font des Verger), que brolla prop de la mar.
• Infraestructura històrica: una antiga central hidroelèctrica que va subministrar electricitat a Sóller fins al 1962. 
• Paisatge: penya-segats abruptes, marjades d’oliveres, alzinars i vistes obertes sobre la Mediterrània.

Tornada amb barca des de Cala Tuent al Port de Sóller, vistes espectaculars de la costa nord des del mar.

La vall de Bàlitx

La vall està formada per tres possessions històriques:

• Bàlitx d’Amunt
• Bàlitx d’Enmig
• Bàlitx d’Avall

Aquest conjunt és travessat pel camí tradicional que connecta Sóller amb la costa de sa Costera i Cala Tuent. 

Puig de na Blanca (al cap de Formentor)

• El puig de na Blanca és un turó o puig modest d’uns 330 m d’altitud situat a la península de Formentor, al nord de Mallorca, entre la platja de Formentor i zones com Cala Murta. 
• Vistes panoràmiques: des del cim s’obtenen vistes espectaculars de la badia de Pollença, Cala en Feliu, la mar Mediterrània i altres petits puntals de la zona.

Cala Murta

• Cala Murta és una petita cala verge situada a la bahia de Pollença, al nord de Mallorca, molt a prop de la carretera que va a far de Formentor.
• Es tracta d’un entorn natural gairebé salvatge, envoltat de pins i vegetació mediterrània, amb aigües cristal·lines i fons d'arena i roca. 

Puig de na Blanca (al cap de Formentor)

• El puig de na Blanca és un turó o puig modest d’uns 330 m d’altitud situat a la península de Formentor, al nord de Mallorca, entre la platja de Formentor i zones com Cala Murta.
• Vistes panoràmiques: des del cim s’obtenen vistes espectaculars de la badia de Pollença, Cala en Feliu, la mar Mediterrània i altres petits puntals de la zona.

El pla de les Basses és una plana o depressió càrstica (una depressió del terreny) situada a la península de Formentor, al municipi de Pollença (Mallorca) — a poca distància del far de Formentor i de cales com Cala en Gossalba. 

Característiques del lloc

• Entorn geogràfic: És una zona relativament planera i oberta, enmig de l’orografia abrupta de la península de Formentor.
• Nom: La paraula "basses" fa referència a sots o depressions on s’acumula aigua quan plou, és a dir, bassals temporals.
• Vegetació i paisatge: El pla està cobert per vegetació baixa mediterrània (càrritx, romaní, altres mates) i destaca per la seva solitud i aspecte natural.
• Accés i rutes: Normalment s’hi arriba a peu des de la carretera cap al far o des de camins tradicionals, i la zona s’inclou sovint en itineraris de senderisme per Formentor.

Avencs i curiositats geològiques

• Sovint s’hi mencionen avencs o cavitats càrstiques dins o al voltant del pla (com l’avenc del Pi, amb profunditats importants), que són d’interès per a espeleòlegs i geòlegs.
• Els avencs es formen per l’acció de l’aigua sobre el terreny calcari i aporten riquesa geològica a la zona.

Activitat humana i històrica

• Antigament hi havia antics camins de carro i ramals que connectaven el pla i altres indrets de la península, utilitzats per pasturar o per transportar materials. 

El puig d’en Galileu és una muntanya de Mallorca situada al massís de la serra de Tramuntana, al terme municipal d’Escorca. Té una altitud de 1.181 m i és reconegut perquè ofereix vistes espectaculars de l’entorn i és un punt clau en diverses rutes de senderisme de l’illa.

Forma part del GR‑221, el famós sender de gran recorregut que travessa la serra de Tramuntana de punta a punta. 

Des del cim es poden veure altres pics destacats com el puig de Massanella, el puig Major o les valls i torrents característics de la Tramuntana. 

Cases de neu

Les cases de neu són unes construccions històriques típiques de la serra de Tramuntana que es van usar des dels segles XVII‑XIX per recollir, conservar i emmagatzemar neu i gel. Abans de l’arribada dels frigorífics i neveres modernes, el gel era molt valuós per a aliments, usos medicinals i serveis a les ciutats, i es transportava fins als pobles i a Palma. 

Cases de neu prop del puig d’en Galileu

Casa de neu de Son Macip

• Construïda al voltant de 1619, és una de les cases de neu més antigues de la zona.

Casa de neu d’en Galileu

• Situada a uns 1.100 m d’altitud al costat del puig d’en Galileu.
• Va ser construïda el 1692 per Antoni Català Galileu i va funcionar fins al 1908.
• Ha estat restaurada i es pot veure com exemple de la manera com es treballava la neu antigament.

Aquest itinerari forma part de l’antiga via de comunicació i de peregrinació entre el santuari de Lluc i Caimari, molt conegut pels senderistes i excursionistes.

Combina història (camins antics) amb natura mediterrània (alzinar, pins, torrents i fonts).

Les cases de ses Figueroles i la finca

Ubicació i naturalesa

• Ses Figueroles és una finca pública de muntanya dins del Paratge Natural de la serra de Tramuntana, entre els municipis de Selva i Escorca.
• No hi ha accés per a vehicles, però sí per camins de senderisme (des de la finca de Son Amer o pel GR‑222).

Història i patrimoni

• Les cases de ses Figueroles daten del segle XIV i formen una antiga possessió rural de muntanya.
• Hi ha construccions etnològiques i restes arqueològiques relacionades amb la vida agrícola i ramadera tradicional.
• Tot l’entorn mostra terrasses (marjades) petites, pous, fonts i restes de camps de cultiu que il·lustren com era la vida aïllada dels pagesos d’antany.

Flora i fauna

• La finca és un hàbitat protegit per conservar espècies endèmiques com el ferreret mallorquí (Alytes muletensis), amb fonts i torrents en què encara hi habiten espècies aquàtiques natives.
• També s’hi pot observar vegetació mediterrània variada, com pinar, carritxars i plantes rupícoles.

El camí Vell de Lluc és l'antiga ruta històrica i de pelegrinatge que uneix el nord de Mallorca amb el santuari de Lluc, un dels llocs més emblemàtics i espirituals de l'illa. Tradicionalment era la ruta que seguien els pelegrins que pujaven al santuari a peu des de pobles com Caimari o Pollença.

Es considera un símbol del mallorquí, amb segles d'història, tradicions, llegendes i arquitectura tradicional al llarg del seu recorregut.

Era una ruta medieval que s'esmenta des del segle XIII i suposadament formava part de la xarxa viària musulmana de Mallorca.

Tradicionalment utilitzat per pelegrins i fidels que pujaven al santuari de Lluc, amb nombroses històries i mites associats al camí.

El seu traçat original ha estat recuperat i restaurat per mantenir el patrimoni històric de la serra de Tramuntana.

El Salt de la Bella Dona és un lloc del camí Vell de Lluc, al cor de la serra de Tramuntana, que rep aquest nom per una història que ha arribat de generació en generació. El pas del camí vell travessa un penya‑segat profund, un punt espectacular de la ruta tradicional que antigament feien a peu els pelegrins per anar a visitar el santuari de Lluc.

La llegenda explica que hi havia una dona molt bella i devota, esposa d’un home que la portava amb ell en direcció al santuari. El viatge era llarg, ple de penyes i barrancs, i aquell dia el marit anava atacat per la gelosia més fosca, convençut, per sospites i paraules d’altres, que la seva muller li havia estat infidel.

Quan van arribar a un punt del camí sobre un gran abisme —el que avui coneixem com el Salt de la Bella Dona—, dominat per roques i talussos, l’home, consumit per la gelosia, la va empènyer barranc avall, creient que així acabava amb la suposada traïció.

La dona va caure pel barranc i, just abans d’impactar contra les roques, va cridar la Mare de Déu de Lluc en cerca d’ajuda. Segons la tradició, la Verge va escoltar les seves pregàries i la va salvar miraculosament, i la deixà sana i estàlvia de genolls davant de l’altar del santuari.

L’home, completament esglaiat, va continuar fins al temple, però quan va entrar va veure amb sorpresa la seva muller agenollada i viva davant de la imatge de la Mare de Déu. Aquest fet, atribuït a la protecció divina, el va portar a reconèixer el seu error i a demanar perdó, i així la història pren un final de redempció.

El puig Caragoler de Femenia és un pic de muntanya situat a la serra de Tramuntana amb una altitud d’uns 922 m. És conegut pels seus vessants molt rocallosos i abruptes, així com per l'ampla panoràmica que ofereix des del cim: es pot veure bona part del nord de Mallorca, incloent cims propers i les badies de Pollença i Alcúdia.

El nom “Caragoler” podria referir‑se a la naturalesa del terreny (rocallós i sinuós) o a alguna topografia concreta del massís, tot i que l’origen exacte és tradicional i no està clar del tot.

A la base del puig Caragoler de Femenia hi ha una zona amb cases rústiques o edificacions agrícoles històriques, conegudes com Cases de Femenia Vell i Cases de Femenia Nou. 

Aquestes cases formen part de finques o possessions tradicionals de muntanya a Mallorca. 

Són grans construccions rústiques que, antigament i encara avui, tenien usos agrícoles o ramaders. 

L’entorn és típic de la Serra: terrenys d’oliveres, pistes i camins rurals que connecten les possessions i que formen part de rutes senderistes molt utilitzades per excursionistes. 

Les Cases de Femenia Vell es troben més al sud, properes al pla d’Argilota, mentre que Femenia Nou és una mica més al nord, totes dues connectades per pistes de muntanya.

Binibassí és un petit llogaret situat al terme municipal de Fornalutx, a la vall de Sóller, en plena serra de Tramuntana, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Origen i història

• El nom és d’origen àrab: Beni Bassi significa Fills de Bassi, fet que indica un antic assentament islàmic anterior a la conquesta catalana (1229).
• Després de la conquesta de Jaume I, les terres foren repartides entre nobles i repobladors catalans.
• Durant segles ha estat un nucli agrícola vinculat a oliveres, ametlers i cítrics.

Arquitectura i paisatge

• Cases de pedra amb teulades de teula àrab.
• Carrerons estrets empedrats.
• Integració perfecta amb els marges de pedra seca i els cultius en terrasses.
• Ambient molt tranquil i poc massificat.

Binibassí és ideal per a qui cerca autenticitat i silenci, lluny del turisme més intens.

Fornalutx

Considerat un dels pobles més bells d’Espanya, Fornalutx destaca per la seva harmonia arquitectònica i l’entorn natural.

Patrimoni històric

• Església parroquial de Sant Bartomeu (segles XIII-XVII).
• Antigues cases senyorials amb finestres renaixentistes.
• Restes d’antigues possessions i molins.

Cultura i economia tradicional

• Tradicionalment agrícola: oliveres, tarongers i llimoners.
• La vall de Sóller fou clau en el comerç de cítrics amb França al segle XIX.
• Festes patronals al setembre en honor a la Mare de Déu de la Nativitat.

Entorn natural

• Punt de partida d’excursions cap al puig Major, el Barranc de Biniaraix i el camí Vell de Sóller.
• Paisatge modelat per la pedra seca, tècnica tradicional reconeguda per la UNESCO.

Curiositats

• El traçat urbà de Fornalutx manté l’estructura medieval.
• Binibassí conserva una atmosfera encara més rural i íntima.
• Tota la zona combina patrimoni islàmic, medieval i pagesia mallorquina.

Centre per a la Conservació de la Vida Silvestre Mediterrània.

Obert tots els dilluns i els divendres de 10 a 14 h.

T’explicarem la història del voltor negre a Mallorca, la seva biologia i comportament, així com sobre les altres 3 espècies de voltors a Europa i sobre la biodiversitat de Mallorca en general. Finalment, podreu visitar l’observatori de voltors i veure des de ben a prop com es mouen, com descansen, com es relacionen… i com mengen, tot un espectacle!

La Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF), treballa des de 1987 en la conservació del voltor negre (Aegypius monachus) a Mallorca. A principis de la dècada de 1980, l'última població insular de voltors negres estava a la vora de l'extinció. Es calcula que hi havia 19 exemplars i només una parella reproductora. Gràcies a la col·laboració entre el BVCF i l'administració local, es va dissenyar i implementar un programa de recuperació de l'espècie. Actualment, la Mediterranean Wildlife Foundation (FVSM) continua dedicant grans esforços a protegir la població de voltors negres mallorquins i es calcula que n'hi ha més de 300 exemplars i més de 45 parelles reproductores comptades. Les dades de seguiment d'espècies indiquen que la població continua creixent i que el possible factor limitant en la disponibilitat d'aliments encara no afecta la població. 

Bodegues Macià Batle

Des dels nostres inicis l’any 1856 i fins avui, hem perseguit l’excel·lència en els nostres vins, que han estat elaborats i s’elaboren a partir de raïms seleccionats de vinyes tradicionals mallorquines mimades pel sol al voltant de 300 dies de l’any.

Per fer-ho, com ens va ensenyar el nostre fundador Macià Batle, tots els processos productius estan supervisats pels nostres experts viticultors i enòlegs, per obtenir com a resultat un vi modern amb un cos, aroma i sabor excel·lents.

Es Moletó de sa Granja és un petit cim situat damunt la possessió de sa Granja d’Esporles, dins la serra de Tramuntana. Forma part d’un conjunt de turons i serres que separen Esporles de Banyalbufar.

És un mirador natural sobre la vall d’Esporles i el litoral de Tramuntana, l’entorn amb alzinar i marjades antigues.

La mola de Planícia és una elevació ampla i característica situada damunt la possessió pública de Planícia, entre Banyalbufar i Esporles. Forma part del massís que domina Planícia. És una mola calcària típica de la Tramuntana: una plataforma ampla amb penya-segats.

La finca de Planícia fou una de les grans possessions agrícoles de la zona, hi havia olivars extensos, cases de neu a la serra, rotlos de sitges i barraques de carboners.

Actualment la finca és pública i és molt visitada per excursionistes.

Sa Granja d’Esporles és una antiga possessió situada a l’entrada del poble d’Esporles, a la serra de Tramuntana. Avui és una de les finques històriques més conegudes de Mallorca.

Origen i història

• Els orígens es remunten a època islàmica (abans del segle XIII), quan era una alqueria agrícola amb sistemes hidràulics.
• Després de la Conquesta de Mallorca, les terres passaren a mans de nobles cristians.
• Durant l’edat mitjana fou propietat de l’orde cistercenc, que hi establí un monestir.
• Amb el temps es transformà en possessió agrícola senyorial, centrada en l'olivar, la ramaderia, els molins d’aigua i la tafona.

Elements destacats

La finca conserva molts espais tradicionals:

• tafona per produir oli
• cellers i cuines tradicionals
• tallers artesans (ferreria, telers, etc.)
• jardins amb fonts i canals d’aigua aprofitant els torrents de la muntanya.

També mostra com era la vida rural mallorquina entre els segles XVII i XIX.

Cala Murta és una petita cala situada a la península de Formentor, dins el municipi de Pollença, al nord de Mallorca. És un dels indrets més tranquils i naturals d’aquesta zona de la serra de Tramuntana.

Característiques

• Cala en forma d’entrada de mar que s’endinsa uns 180 m cap a l’interior, acabant en una petita platja semicircular.
• Platja de còdols i grava, amb aigua molt clara.
• Envoltada de penya-segats, pins i alzinars, amb un ambient molt salvatge.
• Hi arriba un torrent que desemboca a la cala. 

Història i elements del lloc

• Antigament era un bon refugi per a embarcacions, protegit dels vents del nord.
• Ja apareix descrita en textos del segle XVIII de Jeroni de Berard.
• A prop hi ha el Castellet, una petita illeta i restes de construccions defensives.
• A la zona hi ha les cases de Cala Murta i un petit oratori relacionat amb les colònies de Formentor.

El puig del Fumat (o el Fumat) és una muntanya de la península de Formentor, molt coneguda pels excursionistes. El nom Fumat podria provenir de les taques fosques de les parets rocoses, que semblen marques de fum.

El camí Vell del Far de Formentor passava prop del puig; era el camí de servei utilitzat abans de construir la carretera moderna. Aquest camí partia de Cala Murta i permetia arribar al far abans del segle XX.

Es Camell

• És una formació rocosa singular d’origen càrstic (erosió de la roca calcària) que, segons la imaginació, recorda la forma d’un camell (o també d’altres formes animals).
• Forma part de les rutes de senderisme que surten des del santuari de Lluc i es pot visitar fent trajectes circulars combinats amb altres punts com sa Cometa des Morts i es Pixarells.
• Normalment el sender no és difícil, però és un tram rocós i potser costerut en funció de l’itinerari escollit.

Sa Cometa des Morts

(a vegades anomenada Cova de sa Cometa des Morts)

• És una cova o dolina d’erosió càrstica amb importància arqueològica on s’han trobat enterraments prehistòrics datats entre l’edat del bronze i l’edat del ferro. Alguns dels objectes i restes descobertes es conserven al Museu del Santuari de Lluc i al Museu de Mallorca.
• L’accés es fa normalment pel sender des del santuari de Lluc o des de l’àrea des Pixarells, seguint sendes senyalitzades dins el bosc.
• La boca de la cova és un passadís relativament estret que baixa a una cambra ampla subterrània.
• El nom (“Cometa des Morts”) fa referència a aquesta relació amb enterraments antics i a la fisonomia característica de la depressió càrstica que forma la dolina. 

Es Pixarells

• És una zona recreativa / itinerari natural amb restes d’antigues cisternes o fonts (“pixarells” són petits punts on apareix aigua a la roca després de pluges intenses) que donen nom al lloc.
• Hi ha un mirador amb vistes panoràmiques de muntanyes com puig Tomir, puig Roig, puig Caragoler de Femenia i Moleta de Binifaldó.
• El recorregut és itinerari circular, fàcil i ben senyalitzat, ideal per fer una excursió curta des de Lluc i vincular-la amb la visita de sa Cometa des Morts o es Camell.

El Barranc de Biniaraix és un dels barrancs i senders més emblemàtics de Mallorca.

No és només un barranc de forma molt espectacular, sinó també una vall i fondalada important dins la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. La seva àrea forma part de la conca de drenatge que alimenta el Barranc de Biniaraix.

La vall i els seus torrents travessen zones de gran bellesa natural, amb camins empedrats, antigues instal·lacions rurals i murs de pedra seca que mostren l’adaptació de l’home a l’entorn muntanyenc.

És un canó càrstic que segueix el torrent format per la unió de diversos cursos d’aigua, entre ells el torrent de Lofra i el torrent des Verger.

El camí que segueix és un sender històric empedrat i declarat Bé d’Interès Cultural, que antigament comunicava la vall de Sóller amb l’interior de l’illa i s’utilitzava com a ruta de pas per a peregrins, pagesos i ramaders.

La combinació de paisatge natural, enginyeria tradicional (amb murs, passos de pedra, guals) i el marcat perfil del Barranc el fan un atractiu per a l’excursionisme i senderisme. 

El camí del Barranc (GR-221 i connectors) és molt popular per fer pujada o baixada entre Sóller, Biniaraix, el pla de Cúber i el coll de Lofra, amb desnivells importants i vistes magnífiques.

El terme Lofra prové possiblement del mot àrab al‑hofra, que vol dir fondalada o depressió ampla al terreny. Per això alguns especialistes consideren que el nom Lofra és toponímicament més correcte que l’Ofre.

Font des Noguer és una zona recreativa i punt d’inici habitual de rutes de senderisme al costat de l’embassament de Cúber. Hi ha taules, bancs i espai per fer pícnics i una font d’aigua natural que antany servia per abastir les cases de Cúber. 

El pla de Cúber és la plana al voltant de l’embassament del Cúber, dins la vall d’Almallutx, a la serra de Tramuntana. 

El terme Lofra prové possiblement del mot àrab al‑hofra, que vol dir fondalada o depressió ampla al terreny. Per això alguns especialistes consideren que el nom Lofra és toponímicament més correcte que l’Ofre.

El puig de Lofra és una muntanya d'aproximadament 1.090 m d’altitud a la serra de Tramuntana. És un dels cims més emblemàtics de Mallorca i ofereix vistes espectaculars sobre els embassaments de Cúber i el Gorg Blau, i grans panorames de l’illa. 

La ruta del Port de Sóller a Sóller, sol fer-se a peu (senderisme) entre camins tradicionals, pistes agrícoles i antics corredors històrics; moltes variants connecten amb camins cap a Sóller o Fornalutx.

Pedra en sec: què és i per què és important

• La ruta forma part de la Ruta de la Pedra en Sec (GR-221), el sender de gran recorregut que travessa longitudinalment la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO com a paisatge cultural.
• La denominació Ruta de la Pedra en Sec ve del fet que gran part dels camins, murs, bancals, cabanes, fonts i estructures agrícoles que es troben al llarg del recorregut estan construïts amb la tècnica de la pedra en sec (sense morter). 
• Aquesta tècnica tradicional no només és funcional per a retenir el terreny i fer terrasses agrícoles, sinó també per a controlar drenatges i incrementar la permeabilitat de l’aigua de pluges en terres de cultiu, integrant-se en el paisatge.

Marges, murs i síquies tradicionals

Durant la caminada, especialment entre els horts d’oliveres, cítrics i terrasses, s’observen murs i marges de pedra en sec que antigament servien per:

• Fer terrasses (feixes) i evitar erosió de pendents.
• Conduir i controlar l’aigua de pluja mitjançant síquies i canals rústics, que alimentaven fonts i feixes de cultiu.
• Delimitar parcel·les i causaràs tradicionals d’horts i oliveres.
• Permetre el pas segur per trams, perquè aquests murs servien de suport al camí o barrancs.

Hidràulica tradicional i agricultura

• El patrimoni hidràulic tradicional de la vall inclou fonts, síquies, abeuradors i assentaments rurals (molins, aljubs) històrics que reflecteixen la gestió de l’aigua per a l’agricultura mediterrània.
• Síquies i canals antics van ser imprescindibles per regar oliveres, tarongers i altres cultius que han modelat la vall de Sóller durant segles (tot i que en molts casos actualment només en resten vestigis o sistemes poc visibles). 

La vall de Sóller és un clar exemple de com l'agricultura tradicional mediterrània (amb oliveres i cítrics) ha estat lligada a aquests camins i murs de pedra, convertint el paisatge en un patrimoni cultural viu. 

Fornalutx

No és un arbre singular famós com tal, sinó més aviat un topònim tradicional i el nom d’un antic camí de ferradura que puja des del poble de Fornalutx cap a les terres comunals de sa Bassa. El nom prové possiblement d’una alzina (Quercus ilex) notable que servia d’ombreig o punt de descans on la gent s’aturava a fumar, d’aquí “Alzina Fumadora”. 

És un antic camí de carros i de ferradura utilitzat històricament per comunicar el poble amb la possessió de Montcaire, Bini i altres finques i terres comunals. Passa entre horts, oliveres i marges de pedra seca amb vistes panoràmiques sobre la vall de Sóller i Fornalutx.

Puig de sa Bassa (també sa Comuna)

El puig de sa Bassa, també anomenat sa Comuna, és una muntanya de la serra de Tramuntana entre els municipis de Sóller i Fornalutx amb un cim d’uns 820 m d’altitud. 

Aquest cim és una talaia natural amb vistes espectaculars de la vall de Sóller, Fornalutx i el massís central de la Tramuntana. Moltes rutes que comencen des de Fornalutx o des del camí de l’Alzina Fumadora pugen cap al Puig. Hi ha una torre de vigilància d’incendis al cim, que és un punt de referència.

Es Castellàs és un punt elevat o formació geològica a prop de Deià que s’integra en una ruta de senderisme panoràmica.

Des d’aquests altiplans es pot gaudir de vistes a la costa i al paisatge interior, i el recorregut sol combinar trams de camins i tiranys amb vegetació típica de la serra de Tramuntana.

La ruta que inclou es Castellàs sol fer ser una excursió circular d’uns 6-7 km amb desnivells moderats, pensada per a senderistes amb una mica d’experiència. 

Castell des Moro

• El Castell des Moro (també anomenat Castellet des Molí) és una petita fortificació medieval d’època musulmana situada sobre una roca dominant els camins antics que comunicaven Deià amb Valldemossa.
• No és un gran castell com els que es veuen en altres punts d’Espanya, sinó més aviat una fortalesa defensiva o mirador estratègic construït sobre la roca per vigilar i controlar el terreny a l’era medieval.
• La integració de restes de murs i construccions disperses afegeix interès arqueològic i paisatgístic a la caminada.

El camí de s’Arxiduc és una de les rutes excursionistes més emblemàtiques de Mallorca. Es troba al terme de Valldemossa, dins la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Aquest camí no és un sender tradicional de muntanya, sinó una via panoràmica construïda expressament a finals del segle XIX per oferir vistes espectaculars sobre la costa. Té trams empedrats i marges de pedra seca, integrats amb gran respecte pel paisatge.

El camí deu el seu nom a Lluís Salvador d'Àustria (1847–1915), arxiduc de la casa d’Habsburg.

Qui era?

• Membre de la família imperial austrohongaresa.
• Naturalista, geògraf i escriptor.
• Gran enamorat de Mallorca.

Relació amb Mallorca

Va arribar a Mallorca el 1867 i en quedà fascinat. Va comprar grans finques a la zona de Valldemossa i Deià, com Son Marroig i Miramar.

Va protegir àmplies zones de la costa Nord quan encara no existia consciència ambiental moderna. Es considera un pioner del conservacionisme a les Illes Balears.

Obra destacada

Va escriure la monumental obra Die Balearen, una descripció exhaustiva de les Illes Balears (geografia, flora, fauna, costums, arquitectura...).

Un camí amb filosofia

El camí de s’Arxiduc reflecteix la seva manera d’entendre el paisatge:

• Respecte per la natura.
• Miradors pensats per contemplar, no només per transitar.
• Integració de l’obra humana amb l’entorn.

La mola de Son Pacs és un altiplà muntanyós situat al terme municipal de Valldemossa (serra de Tramuntana, Mallorca). És un relleu geològic destacat que fa de separació entre diferents valls i que forma part del paisatge forestal i muntanyenc típic d’aquesta zona.

• Descripció física: És un relleu elevat amb coberta de bosc d'alzines i presenta múltiples senders que connecten punts de l’interior de la Serra.
• Protecció ambiental: La zona està inclosa dins de la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus), per la importància de la fauna i el seu valor ecològic.

Construccions agrícoles i elements rurals a la mola de Son Pacs

Al llarg de la Mola i els seus entorns hi ha diversos vestigis de l’activitat tradicional humana, especialment relacionats amb la ramaderia, l’aprofitament forestal i l’agricultura tradicional de muntanya. Aquests elements formen part del patrimoni etnològic i paisatgístic de la zona:

Elements principals

• Aljubs de muntanya: dipòsits d’aigua excavats o construïts per a captació d’aigua pluvial o de fonts naturals, essencials per a bestiar i persones.
• Ranxos de carboner: estructures relacionades amb la producció tradicional de carbó vegetal, fet molt comú en la Serra i que deixa sitges, forns i restes de parets de pedra.
• Fonts i surgències naturals adaptades: com la font de s’Almangra, que s’aprofitava per obtenir aigua i materials (terra vermella usada tradicionalment per marcar animals o tractar superfícies).
• Forns de pa o de calç: estructures menors associades a l’ús domèstic o de petit abast agrícola.

Els inventaris municipals i plans d’ordenació del territori cataloguen aquests elements com a béns a conservar dins del paisatge rural, subratllant la seva rellevància etnològica i històrica.

Història i ús tradicional

Aquest altiplà i les zones boscoses adjacents han tingut un paper important en les activitats tradicionals:

• Ramaderia i pastura: Els pastors utilitzaven la zona per pasturar i obtenir recursos (aigua, pigments naturals), com indica la tradició oral entorn de places com la cova de s’Almangra o l’aljub.
• Explotació forestal: Carbó vegetal, llenya i aprofitaments forestals eren pràctiques habituals fins al segle XX i deixen rastre en aquestes construccions rurals.

Aquests usos han configurat no només el paisatge físic sinó també elements de memòria local que avui es poden veure caminant pels senders i zones com pla de s’Aljub o al voltant dels passos muntanyencs.

Ruta arqueològica Sencelles -Costitx

Seguint un fil cronològic, us proposam començar per la cova del Camp del Bisbe, emprada durant el període naviforme com a recinte funerari col·lectiu.

Podeu continuar visitant el magnífic talaiot de Son Fred, part d’un poblat del període talaiòtic. D’allà podeu continuar fins al municipi veïnat de Costitx per conèixer el santuari posttalaiòtic de Son Corró, on es trobaren els famosos bous de Costitx i, tornant enrere en el temps, podeu visitar el poblat de navetes des Turassot.

Finalment podeu gaudir de tres talaiots més: el de Binifat i els talaiots quadrats de Can Xim a Cascanar. 

Primer poblament

• Seminòmades.
• Habitatge en coves i poblats de cabanes.
• Cementeris en coves naturals i, ocasionalment, en dòlmens.
• Tecnologia: ceràmica, treball sobre pell, fusta, os i sílex, metal·lúrgia del coure.

Naviforme (1500 - 1000 aC)

• Poblats de cases de pedres ciclòpies: les navetes.
• Rituals funeraris en coves naturals, modificades o totalment artificials.
• Innovacions tecnològiques: metal·lúrgia del bronze.

Talaiòtic

• Poblats amb talaiots.
• Rituals funeraris desconeguts.
• Innovacions tecnològiques: metal·lúrgia del ferro.

Posttalaiòtic

• Poblats fortificats amb santuaris.
• Recuperació d'antics rituals funeraris en coves naturals o artificials, ocasionalment els difunts coberts de calç o dipositats sobre lliteres o dins taüts de fusta o grans recipients ceràmics.
• Innovacions tecnològiques: metal·lúrgia del plom.
• Foners baleàrics: mercenaris als exèrcits cartaginesos i romans durant les lluites pel control de la Mediterrània.

El camí des Correu és un dels camins històrics més importants de la serra de Tramuntana. Uneix els pobles d’Esporles i Banyalbufar i avui forma part de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). Té aproximadament 7,5 km i conserva trams d’empedrat tradicional.

Origen i història

L’origen del camí és molt antic:

• Ja existia en època medieval, quan apareix documentat com Carraria de Banyalbahar, una via que comunicava els dos nuclis.
• Probablement segueix un traçat encara més antic d’època musulmana.
• Banyalbufar depenia administrativament d’Esporles, i aquest camí era la via principal de comunicació entre els dos pobles i amb Ciutat (Palma).

Per què es diu “camí des Correu”?

El nom prové del fet que els missatgers o correus oficials el feien servir per transportar cartes, ordres i documents entre les viles i l’administració. Durant segles fou l’itinerari habitual per a:

• correus i missatgers
• pagesos i comerciants
• transport de productes agrícoles
• comunicació entre possessions i pobles

El camí va continuar en ús fins ben entrat el segle XX. 

Declivi i recuperació

A mitjan segle XIX es construí la carretera moderna entre Esporles i Banyalbufar. Amb aquesta nova via el camí va perdre importància i va quedar progressivament abandonat. 

A partir dels anys 1990 el Consell de Mallorca va començar la restauració del camí, recuperant l’empedrat, marges i trams deteriorats perquè tornàs a ser utilitzat pels excursionistes. 

Avui és una etapa destacada del GR-221 i un exemple molt ben conservat dels antics camins de muntanya de Mallorca.

Elements històrics i paisatgístics del camí

Durant el recorregut es poden trobar molts elements tradicionals:

• Pont de sa Turbina, per travessar el torrent de Sant Pere.
• Trams d’empedrat antic de gran amplada.
• Forns de calç dins el bosc de ses Mosqueres.
• Rotlos de sitja on es feia carbó vegetal. 
• S’Era des Moro, antiga era per batre el blat.
• Antigues possessions com sa Granja, Son Sanutges, Son Albertí o Son Vives. 

També hi ha una llegenda: una roca amb un petit cocó on, segons la tradició, el rei Jaume I va fer un bot màgic entre Mallorca i el continent.

El puig des Castell és un cim d’uns 549 metres d’altitud situat entre Campanet i Binibona, a la zona de transició entre el Raiguer i la serra de Tramuntana. S’alça sobre el pla de Tel, una petita vall agrícola amb possessions històriques com Monnàber, Gabellí o Santiani. El cim està marcat per un gran pedreny o fita, que serveix de referència per als excursionistes.

Origen del topònim

El nom “des Castell” probablement fa referència a algun antic punt de vigilància o talaia (possiblement medieval o fins i tot anterior) que controlava els camins de la zona, tot i que no es conserven restes clares d’un castell al cim. Aquest tipus de topònims és habitual a Mallorca en turons que servien de punts de control del territori.

Monnàber Vell és una de les possessions històriques més importants del terme de Campanet, situada als peus de la serra de Tramuntana.

Origen medieval

• Les primeres referències documentals són del segle XIII, poc després de la conquesta catalana de Mallorca.
• Inicialment era una alqueria o explotació agrícola fortificada que controlava terres de conreu i pastura. 

Propietaris històrics

• Durant segles la possessió estigué vinculada a la família Bennàsser de Monnàber, una de les famílies destacades de la zona.
• Ja el 1518 es documenta que Jaume Bennàsser la va transmetre al seu fill amb un fideïcomís, perquè quedàs sempre dins la línia masculina de la família. 

Evolució arquitectònica

Entre 1630 i 1638 es construïren noves cases de possessió. 

El conjunt té:

• clastra central amb cisterna (s. XVII).
• capella dedicada a Nostra Senyora del Roser (1798).
• elements agrícoles com sínies, molins i hort.
• La possessió es va adaptar com a agroturisme el 1998, mantenint el casal tradicional mallorquí. 

L’ermita de Sant Miquel és un petit santuari rural situat als afores del municipi de Campanet, al nord de Mallorca, en una zona agrícola molt antiga vinculada a la vall de Sant Miquel. És un lloc amb una llarga tradició religiosa i històrica dins el municipi.